La Generalitat incoa l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional deu antics forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat ha iniciat un expedient per declarar bé cultural d’interès nacional 10 antics forns d’oli de ginebre situats a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), en la categoria de zones d’interès etnològic.
En concret, es tracta dels forns d’oli de ginebre de:
- la Vall de Sant Francisco
- de Mariano Agustí de Ca Balances
- de Rosildo
- de Cadolles de Carlets
- de Racó de les Fosses
- de Vall de Valera
- de la Vall de Metxut
- de Quimet del Recader
- de Miquel del Sim
- de Valldeporcs de Catxap
05 – FORN DE LA VALL DE SANT FRANCESC
Forn que es troba en estat ruïnós del qual únicament se’n conserva part de la paret exterior que formava la coberta. Com tots els altres forns està col·locat sobre una bona superfície rocosa que li fa de base i sobre la qual hi ha esculpida la pila de recollida d’oli que es conserva en bon estat. Presenta unes mides considerables d’1 metre x 60 cm, cosa que fa que tingui una capacitat de més de 200 litres però, a més, al voltant en trobem d’altres de més petites connectades per una xarxa de canals bastant profunds.
La boca de sortida també és força gran (30 cm d’ample per 10 d’alçada) sent probablement la més gran de les localitzades fins al moment, i està protegida per un conjunt de pedres per assegurar-ne el bon funcionament. Aquests elements ens fan pensar que el tupí, desaparegut per complet, podria haver tingut una destacada capacitat.
Ubicat al vessant esquerre de la Vall de Sant Francisco, una mica més avall de l’ermita que porta el mateix nom i enfilat al damunt del Barranc del Carboneret. S’hi accedeix amb certa dificultat en el tram final.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
06 – FORN DE MARIANO AGUSTÍ DE CA BALANCES
Aquest forn el coneixen gràcies al net del seu antic propietari Jaume Agustí Aguilà. Ell creu que el seu avi fou l’últim productor del poble, fent l’última fornada entre els anys 1928 i 1930.
És un dels més grans i està en perfecte estat de conservació. La cambra interior, que actua de tupí, té forma troncocònica i acaba en volta circular amb un ull de bou central a la part superior. Està executada amb maçoneria de carreus i revestiment d’argila. Des de l’interior s’aprecia perfectament la porta d’argila que servia per buidar el forn cop acabada la destil·lació, actualment segellada.
La coberta exterior envolta totalment el tupí, i deixa una cambra a la qual es pot accedir a través d’una porta que es conserva en molt bones condicions. Des d’aquest espai s’aprecia la boca superior, que actuava de sortida de fum, i les pedres blanques i arrodonides per les altes temperatures. Al fons del tupí hi ha dipòsits sedimentaris d’uns 10 – 20 cm que impedeixen identificar la roca base del forn i, a l’hora, tampoc permeten veure les corresponents canaletes de recollida de l’oli. A la part exterior, els dipòsits sedimentaris també impedeixen trobar l’orifici de sortida i el punt on se situava la pileta, tot i que per pendent de la roca es pot intuir on serien.
Ubicat a la Vall de Berrús és de fàcil accés per la carretera de La Pobla de Massaluca, just passat el Punt quilomètric 14 i seguint pel camí particular de la finca.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
07 – FORN DE ROSILDO
El tupí té forma cilíndrica, amb comicitat a la part superior. A l’interior s’hi ha trobat diverses pedres apilades, característica exclusiva d’aquest forn. Podrien haver-se utilitzat com a eix central per apilar les soques de ginebre amb més facilitat. Així i tot, també podria tractar-se d’una acumulació posterior feta voluntàriament. A la base hi trobem uns centímetres de sediments que impedeixen veure la roca mare i les canalitzacions. Tampoc s’identifica el punt exacte de la sortida de l’oli, tot i que per pendent de la roca es fa evident, per on se situaria. De fet, s’ha identificat una escletxa a la roca que podria ser aquest canal de sortida.
Construcció que presenta un excel·lent estat de conservació, en part gràcies a la perfecció dels murs exteriors. És el forn més esvelt de tots els localitzats fins al moment
Des de dins del tupí, la porta que donava a la cambra entre els dos revestiments està oberta, cosa que permet veure la part interior de les pedres que conserven part del sutge negre de la combustió i estan desgastades per les altes temperatures. A l’espai de la cambra de combustió si perceben unes pedres col·locades horitzontalment entre el tupí i la paret exterior, que feien de contrafort per donar rigidesa al tupí. Estan col·locades en forma helicoidal al voltant de tot el tupí.
De fàcil accés per la carretera de La Pobla de Massaluca just passat el punt quilomètric 15 i pel camí particular de la finca.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
08- FORN DE CADOLLES DE CARLETS
Es tracta d’una bona construcció on podem apreciar les dues cavitats del forn, la cambra de combustió i el tupí. Està molt ben definida la boca de sortida de l’oli, que és de mides considerables, i amb una bona pedra que llinda per assegurar el bon funcionament.
El tupí, per les restes que se’n conserven, aparentment sembla de mides més reduïdes que els altres forns tot i que pot tractar-se d’un efecte òptic per la conservació o bé perquè s’hagués enfonsat per la mateixa escalfor del procés de fabricació de l’oli.
Està ubicat en un entorn natural amb les Cadolles molt a prop, entremig d’una gran massa forestal en una petita pintoresca, vall relativament proper al riu.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
09 – FORN DEL RACÓ DE LES FOSSES
El forn de les Fosses s’inclou entre els més grans i amb força bon estat de conservació. Podem gaudir de les parets fetes amb pedra seca que conformen la part exterior del forn, especialment la paret oposada a la boca d’entrada i també la part interior del tupí, amb un accés directe per la porta exterior.
L’obertura del tupí, habitualment segellada pedra i fang, es troba totalment oberta, facilitant l’accés fins a l’interior travessant la cambra de combustió. És l’únic forn que té les dues portes (l’exterior i la del tupí) obertes.
A l’interior de la cambra de combustió s’hi identifiquen pedres col·locades entre el tupí i la paret exterior que fan la funció de contrafort, per donar rigidesa al tupí.
Com a element singular d’aquest forn tenim l’àrea que envolta la boca de sortida, un marge de pedra d’un metro d’alçada en forma de semicercle. Sembla ser la zona d’operacions on es manipulava l’oli de ginebre, separant-lo de l’aigua per posar-lo en ampolles i en bots emprats per al transport.
Actualment, s’hi pot arribar amb barca travessant l’embassament i fent uns minuts de camí a peu.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
10 – FORN DE VALL DE VALERA
És un forn força gran i bastant ben conservat encara que no tan esvelt com d’altres pel fet d’estar aparentment escapçat. Des de la boca superior es pot distingir la cambra de combustió i el perímetre del tupí.
Aquest fort és peculiar pel fet de ser l’únic que està “colmatat”, és a dir, tot el tupí es troba ple, probablement, de les restes de l’última fornada. S’està pendent de dur a terme una excavació arqueològica que en permeti conèixer el contingut i a l’hora més detalls del seu funcionament, però també permetrà fer proves analítiques per datar-lo amb més exactitud i conèixer l’entorn natural o el tipus de fusta empleat però la combustió, entre altres aspectes.
S’ha localitzat la boca de sortida de l’oli, però no s’ha trobat la pela de recollida. Està construït a certa alçada sobre un petit penya-segat natural de roca. Per tant, es pot intuir que no hagués calgut esculpir la paleta, ja que, en aquest cas, el producte podria regalimar per les parets de l’interior i caure directament en un recipient transportable. Igualment, no deixa de ser una hipòtesi, ja que la pila de recollida podria ser un recipient més consistent que s’ha perdut o bé està col·locada en algun altre lloc.
L’accés és bastant fàcil a través del Camí de les Valls passat el quilòmetre 11, força a prop del terme d’Almatret. A partir d’allí s’ha de pujar per un antic camí.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
11 – FORN DE LA VALL DE METXUT
El forn de Metxut està bastant deteriorat i no hi ha cap indici del tupí, cosa que fa pensar que podria funcionar sense aquesta cavitat, sent més similar al de la tercera tipologia. Tot i així, i degut al deteriorament en què es troba també és possible que hagi desaparegut arran de l’erosió.
Per l’estat de les parets també s’ha valorat que es tracta d’una construcció força antiga, molt probablement anterior la resta de fons que es troben més ben conservats, cosa que també es relaciona amb el fet de no conservar el tupí. Les pedres del mur exterior, per la cara interior estan blanques i força desgastades a causa de les altes temperatures que van suportar durant el procés de combustió.
Està situat en un lateral de la finca, en una zona que els descendents encara anomenen “lo racó del forn”.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
12 – FORN DE QUIMET DEL RECADER
Aquest forn és força similar al forn de Metxut: tampoc conserva restes del tub interior. Només s’aprecia la part de la coberta exterior. En aquest cas, també podria haver desaparegut per l’erosió o bé haver funcionat sense tupí.
Per les seves característiques, pensem que tots dos forns podrien tenir la mateixa cronologia. A les pedres de la paret interior no es queda cap rastre de color negre produït pel fum de la combustió o per la pròpia destil·lació, possiblement a conseqüència de l’erosió. En canvi, són blanques i arrodonides a causa de les altes temperatures a les quals van estar sotmeses.
S’assenta sobre una immensa roca, envoltada d’una frondosa vegetació.
Està ubicat a les Valls i és de fàcil accés per la pista que va a Maials, al quilòmetre 6.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
13 – FORN DE MIQUEL DEL SIM
Es troba en mal estat de conservació, ja que ha desaparegut pràcticament la meitat del forn. Tot i així, el fet d’estar seccionat el fa molt didàctic, ja que es poden distingir a la perfecció les parets de les dues voltes (tupí i coberta exterior) separades per la cambra de combustió. Aquesta cambra apareix impregnada del vapor de la destil·lació, és a dir, amb restes de color negre la cara interior de les pedres de la coberta.
És l’únic forn d’oli de ginebre que, actualment, no es troba directament sobre una llisera de roca. El propietari, el senyor Miquel Cervelló, va explicar que 50 o 60 anys enrere el forn estava sobre la roca però que, en ampliar l’explotació agrícola, es van produir moviments de terra i, tot i així va decidir no enderrocar-lo. Per aquest mateix motiu el canal de sortida de l’oli es troba tapat per terra agrícola. La pila de recollida de l’oli te la peculiaritat d’estar situada a uns 6 metres de distància respecte del forn
És de fàcil accés per la pista que va a Maials, al quilòmetre 3, al camí de Nulles.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
14 – FORN DE VALLDEPORCS DE CATXAP
A pesar de estar mig enderrocat, és un forn en què es poden distingir gairebé totes les parts. Conserva tot el perímetre exterior i altres elements que el fan força interessant i didàctic. Es veu perfectament la boca de sortida de l’oli, amb el corresponent canal excavat a la roca que va a parar a una bona pileta de recollida, de més de 150 litres de capacitat, i amb alguna pileta al costat, però de mides reduïdes.
S’aprecia bé la doble paret: a l’interior no hi queda cap rastre ni de foc, ni de vapors produïts durant la destil·lació de l’oli de ginebre, però sí les pedres blanques i arrodonides a causa de les altes temperatures assolides.
A la part oposada de la pila de recollida de l’oli i a la boca d’entrada, des d’un sense ni el foc amb una sèrie de pedres planes col·locades en vertical en forma d’arcada.
La llisera té un pendent pronunciat, seguit d’un gran desnivell del terreny.
Ubicat al començament de les Valls, per sobre de Valldeporcs. S’hi pot accedir per les Vaques i la Magatanya, muntanya amunt, uns 20 minuts, fins arribar a la carena. Hi ha unes vistes molt boniques sobre el riu.
Text extret del llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre.
