XII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional a Cadaqués
- Riba-roja d’Ebre ha estat present a la trobada amb dues ponències sobre dels forns d’oli de ginebre
Cadaqués ha acollit del 19 al 22 d’octubre la XII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional dels Territoris de Parla Catalana que organitza cada dos anys l’APSAT-Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional. Aquestes jornades s’han convertit en una eina fonamental per a la difusió, l’estudi, el coneixement i l’intercanvi d’idees facilitant el contacte geogràfic i cultural de persones i col·lectius del nostre territori interessats en aquesta manera de construir.
En unes jornades amb una nodrida representació d’experts, incloent-hi arquitectes, paisatgistes, professionals de la pedra seca i del patrimoni, l’APSAT ha coordinat, un any més, una jornada on també hi ha alcaldes i alcaldesses, regidores i regidors d’ajuntaments com Torrebesses, Llers, Cadaqués i Sitges, així com representants d’universitats com la de Girona i la Rovira i Virgili (URV). També hi han assistit membres dels Consells Comarcals d’Alt Empordà i Garraf, a més de representants de la Diputació de Girona i de diverses entitats i associacions de la Fatarella, Reus, Llers, Olot, Mont-roig, Castellar del Vallès i Andorra, entre d’altres.
La trobada s’ha estructurat en tres blocs: Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua; Formació reglada i no reglada i Arquitectura tradicional. En cadascun d’aquests àmbits les ponències que s’hi presenten contribueixen a posar en valor un patrimoni, tant material com immaterial, de gran importància per al nostre país. Entre els aspectes a destacar, els ponents han insistit a subratllar el creixent turisme cultural que genera aquest patrimoni així com els llocs de treball que se’n deriven i sobretot, el seu potencial de cara al futur.
Esdeveniments com aquest són una gran oportunitat per conèixer i prendre nota d’experiències i projectes duts a terme per entitats o administracions públiques per preservar i difondre el patrimoni de la pedra seca al nostre país. Iniciatives com la que impulsa l’Ajuntament de Llers en relació amb la recuperació de cabanes en pedra seca i que posa de manifest el paper que haurien de jugar els ajuntaments en la recuperació d’aquest patrimoni. O el projecte desenvolupat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà emmarcat en el projecte europeu PECT (Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial) i que aplega cinc municipis que tenen en comú el paisatge de la Garriga (Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant) amb l’objectiu de crear un nou recurs turístic basat en la valorització de la pedra seca i la seva tècnica. Una menció especial mereixen les iniciatives destinades a combatre la dinàmica de recessió en què es troben les parets de pedra seca a causa de l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera. En aquest sentit, a les jornades hem pogut conèixer projectes relacionats amb la recuperació d’ofici de marger a través de tallers i cursos de capacitació, alguna d’elles subvencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Els forns d’oli de ginebre, molt presents a la trobada de Pedra Seca
Entre les més de 20 ponències del programa, dues han estat dedicades als forns d’oli de ginebre. La primera, a càrrec de Toni Rojas, professor de la Universitat de Girona i membre de l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural, que en la seva intervenció “Processos de valorització de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial” ha presentat el projecte europeu LIVHES, encarregat per la UNESCO i que situa els forns d’oli de ginebre com a exemple pilot de la guia de bones pràctiques per la preservació del patrimoni immaterial. Rojas ha complementat la seva exposició amb imatges dels forns d’oli de ginebre, dels alumnes de l’escola Sant Agustí treballant i de les celebracions de la Festa de l’oli de ginebre.
Per la seva banda, la professora de la Universitat Rovira i Virgili, Cèlia Mallafrè, ha fet una presentació detallada sobre el treball de digitalització dels forns d’oli de ginebre així com dels treballs tècnics necessaris per assolir la declaració de Zona d’Interès Etnològic per part de la Direcció General de Cultura.
Al llarg d’aquests anys. L’APSAT-Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, ha estat l’instrument indispensable per donar continuïtat i dinamitzar la celebració d’aquestes trobades, al voltant de la pedra seca, que des del 2018 es troba dins la Llista Representativa de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. Cal recordar que Riba-roja va acollir una de les jornades de l’anterior Trobada de la Pedra Seca, celebrada a Móra la Nova l’any 2021, on els participants van poder conèixer de primera mà el patrimoni en pedra seca del nostre municipi i en particular els forns d’oli de ginebre, unes construccions del tot originals i desconegudes per a molts dels participants.