Visita a la Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-Roja
Per Vicenç Villatoro
De la visita a la Festa de l’Oli de Ginebre a començament del mes de novembre del 2024, en els dies que la Dana colpejava el País Valencià i amenaçava les terres de l’Ebre, hi ha unes quantes coses que ens van impressionar vivament i que em semblen motiu de reflexió. A més, naturalment, de l’hospitalitat i l’acollida dels amics de Riba-Roja.
1.- La participació popular. Tota activitat que s’organitza aspira a tenir una forta participació de la gent. Però això és especialment important quan són activitats entorn del patrimoni material o immaterial: la preservació del patrimoni només és possible quan el conjunt de la població li dona valor i importància, quan el sent seu. Això és més decisiu fins i tot que les lleis i les proteccions oficials. Si una cosa és protegida per la llei però no té l’estima de la gent, s’acabarà perdent. Si una cosa té l‘estima de la gent, acabarà conservant-se encara que no hi hagués una llei que la protegís. Perquè de fet l’estima de la gent acabarà empenyent que hi hagi una llei…
2.- L’estima només neix de la combinació de la memòria i el coneixement. La memòria viscuda i tramesa i el coneixement adquirit a través de l‘estudi i la documentació. Sobre els olis de ginebre hi ha a hores d’ara un gruix de coneixement més que notable i un esforç reeixit de comunicació i divulgació. Per això hi havia tanta gent a la Festa. Per això era tan viscuda. Perquè hi ha una feina prèvia d’acumulació de coneixement i de fer-lo circular. I això ha de continuar, no pot defallir ni pot quedar tancat.
Si una cosa és protegida per la llei però no té l’estima de la gent, s’acabarà perdent. Si una cosa té l‘estima de la gent, acabarà conservant-se encara que no hi hagués una llei que la protegís.
3.- Més enllà dels forns de Riba-Roja i d’aquesta concentració tan curiosa i rellevant d’una activitat tradicional, és important observar que el pas de la societat bàsicament agrària a la societat bàsicament industrial no es fa amb un dia ni a partir d’una sola novetat tecnològica. Hi ha en la societat agrària una sèries d’activitats que podríem anomenar preindustrial que creen el teixit i la mentalitat que a partir d’un cert moment permetrà fer el alt a la industrialització. I així és especialment viu en el cas català, on es fa una de les comptades revolucions industrials del sud d’Europa. Aqueta revolució industrial no s’explicaria sense aquestes activitat preindustrials d’una societat agrària: els fons de ginebre, com les tines vinificadores de Mura, serien aquesta fase prèvia que permet l’evolució. Perquè crea una mentalitat, una manera de fer i entendre el món i l’economia. I en alguns casos, a més, genera els capitals que ho faran possible.
Els forns de l’oli de ginebre són a Riba-Roja una forta especificitat local. Però els seus efectes arriben a tot el país, sobretot cap a les zones de muntanya, tradicionalment ramaderes. No és un interès purament local. És un interès general.
4.- Impressiona la xarxa de comercialització de l’oli de ginebre dins de tot el mon de la ramaderia, salvant distàncies i creant formes de distribució complexes i sofisticades. Contra la idea d’un món rural autosuficient i aïllat, la idea d’una societat en xarxa, feta amb moltes complementarietats. Els forns de l’oli de ginebre són a Riba-Roja una forta especificitat local. Però els seus efectes arriben a tot el país, sobretot cap a les zones de muntanya, tradicionalment ramaderes. No és un interès purament local. És un interès general.
Més informació sobre Vicenç Villatoro a https://www.villatoro.cat