Aquests són els 10 forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre que han estat declarats Béns Culturals d’Interès Nacional
- La Generalitat reconeix la singularitat d’un conjunt patrimonial únic a Europa per la seva concentració i valor etnològic
La Generalitat de Catalunya ha declarat Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zones d’interès etnològic, deu forns d’oli de ginebre situats al terme municipal de Riba-roja d’Ebre. Es tracta d’una fita històrica per al patrimoni local i per a la nostra entitat, que des de fa anys treballa per preservar i divulgar aquest llegat singular.
El conjunt de forns actua com un testimoni d’un sistema d’ús i explotació de l’entorn molt característic de la zona, ja desaparegut en l’actualitat. Cal garantir la protecció i la conservació dels forns d’oli de ginebre perquè són construccions úniques per la seva tipologia i formen part del patrimoni cultural, geogràfic i mediambiental d’aquest territori.
Els 10 forns declarats BCIN són:
- Forn de Sant Francisco
- Forn de Mariano Agustí de Ca Balances
- Forn de Rosildo
- Forn de les Cadolles de Carlets
- Forn del Racó de les Fosses
- Forn de la Vall de Valera
- Forn de la Vall del Metxut
- Forn de Quimet del Recader
- Forn de Miquel del Sim
- Forn de Valldeporcs de Catxap
Forn de Sant Francisco
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 283220.31, y: 4566736.09
Forn en estat de conservació deficient, en el qual no s’ha dut a terme cap actuació de manteniment ni desbrossat de l’àrea propera. Es preserva part de la paret exterior perimetral, situat al vessant esquerre de la Vall de Sant Francisco, per sota de l’ermita i per damunt del barranc del Carbonet.
Està construït sobre una superfície rocosa que actua com a fonament natural i conserva esculpida la pila destinada a recollir el producte resultant de la destil·lació. Encara són visibles la boca de sortida, la pila de recollida de l’oli de ginebre i diverses canalitzacions.
La boca de sortida, de 30 cm d’amplada per 10 d’alçària, és una de les més grans documentades fins ara, fet que suggereix que el forn tenia una gran capacitat.
La pila principal es troba en bon estat de conservació. Mesura aproximadament 1 m de llarg per 60 cm d’ample, amb una capacitat superior als 200 l. A l’entorn immediat s’hi localitzen altres piles més petites, connectades mitjançant una xarxa de canals.
Forn de Mariano Agustí de Ca Balances
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 281604.07, y: 4567096.16
Actualment, el forn es troba en mal estat de conservació degut a intenses pluges de final de 2024, amb caiguda de pedres als peus del mur que han afectat la seva estructura, amb l’enderroc de part de l’elevació interior del mur i trencament de la paret de la cambra de cocció (tupí). Ja s’ha proposat intervenir en el forn per tal de consolidar-ne l’estructura.
El seu entorn està delimitat amb estaques de fusta i cordes. Les intervencions arqueològiques han permès desbrossar i condicionar l’àrea immediata. Segons testimonis, l’últim productor actiu al poble hauria realitzat la darrera encesa entre els anys 1928 i 1930.
Aquest forn és un dels més grans identificats fins avui dia. La cambra interior, que fa funció de tupí, presenta una forma troncocònica i es tanca amb una falsa volta, culminada per un ull de bou central. El mur exterior està construït amb pedra seca, mentre que el tupí combina pedra i argila. A l’interior es pot observar una porta tapiada amb argila, que s’utilitzava per omplir i buidar el forn després de la destil·lació.
El mur exterior envolta completament el tupí i forma una cambra a la qual s’accedeix per una porta ben conservada. Des de la cambra de combustió és visible la boca superior, que actuava com a sortida de fums. A l’interior del forn es poden observar les pedres blanques i arrodonides, resultat de l’exposició a altes temperatures. Al fons del tupí es detecten dipòsits de sediments d’entre 10 i 20 cm de gruix.
Forn de Rosildo
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 281003.72, y: 4566972.5
El forn es conserva en bon estat i destaca dins del conjunt per ser el més esvelt. Està format per un tupí amb la base cilíndrica i la part superior cònica, i a l’interior s’hi han trobat diverses pedres apilades. Des de l’interior del tupí es pot accedir a la cambra de combustió, on encara són visibles les pedres interiors ennegrides pel sutge i erosionades per l’exposició continuada a altes temperatures.
Al voltant del tupí, les pedres que fan de contraforts s’organitzen de manera helicoidal, mostrant una tècnica constructiva característica i adaptada a l’estructura del forn.
Forn de les Cadolles de Carlets
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 280568.16, y: 4570891.85
Es tracta d’un forn parcialment enderrocat que no ha estat intervingut, i l’entorn pròxim del qual no ha estat objecte de cap actuació de manteniment. Segons fonts orals, l’oli obtingut mitjançant la destil·lació es distribuïa a través del riu, fet que evidencia la connexió d’aquest forn amb les rutes fluvials de transport.
El mur exterior es conserva en bon estat, excepte pel sector esquerre, que està parcialment enderrocat. A l’interior s’hi poden identificar el tupí i la cambra de combustió.
La boca de sortida del producte destil·lat és ben visible, així com la llisera de roca sobre la qual s’assenta l’estructura.
Forn del Racó de les Fosses
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 282724.85, y: 4569664.88
Forn de grans dimensions, un dels més grans localitzats i conservat en bon estat, tot i que no s’hi ha fet cap intervenció directa i l’entorn immediat està sense manteniment.
L’interior del tupí s’ha preservat íntegrament i el mur exterior està complet. És l’únic forn documentat fins al moment que conserva obertes tant l’obertura del mur perimetral com la del tupí, fet que el converteix en un element singular dins del conjunt de forns coneguts.
Entre el mur exterior i el tupí s’identifiquen les pedres col·locades com a elements estabilitzadors. Destaca especialment l’àrea que envolta la boca de sortida, formada per un marge de pedra en forma de semicercle. Hom creu que aquest espai estava destinat a la decantació i l’embassat de l’oli de ginebre per al seu posterior transport.
Forn de la Vall de Valera
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 287571.80, y: 4576520.42
Aquest forn es troba en un estat de conservació regular. Presenta un enderroc parcial a la part superior de la coberta, fet que en dificulta parcialment la lectura arquitectònica, però permet observar, des de la boca superior, la cambra de combustió i el perímetre del tupí.
Disposa d’una boca per on sortia l’oli destil·lat, tot i que no s’hi ha pogut localitzar la pila de recollida associada, probablement perduda o coberta amb el pas del temps.
L’interior del forn es troba completament reblert, possiblement per les restes i sediments acumulats des de la darrera vegada que fou utilitzat. Aquesta circumstància impedeix l’observació de detalls estructurals interns. L’aprofundiment de l’estudi del forn requeriria una intervenció de neteja.
Forn de la Vall del Metxut
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 289389.09, y: 4576451.11
Aquest forn, de planta circular, es troba en un estat de conservació deficient. Actualment no es conserva cap resta visible del tupí, fet que impedeix determinar amb precisió la seva tipologia.
La cúpula, construïda mitjançant una falsa volta, es troba completament enderrocada. Tot i això, es pot identificar clarament que l’estructura del forn s’assenta sobre una superfície de roca llisera.
El forn està ubicat a un lateral de la finca coneguda com Les Valls. Segons la memòria oral de la zona, l’indret concret on es troba rep el nom de lo racó del forn, topònim que reforça la presència històrica d’aquesta estructura i el seu possible ús continuat dins l’activitat econòmica i tradicional del territori.
Forn de Quimet del Recader
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 289401.92, y: 4575088.27
Forn consolidat i en bon estat de conservació gràcies a les intervencions arqueològiques realitzades. Tot i que no es conserva l’estructura completa, els treballs de consolidació han permès frenar el seu deteriorament progressiu.
Se’n conserven els murs perimetrals i les piles de recollida del producte obtingut mitjançant la destil·lació. També són visibles la base, la boca de sortida i l’espai interior del forn.
No s’hi observen restes de combustió a les parets interiors, un fet que evidencia l’erosió d’aquests paraments i, alhora, pot indicar l’antiguitat de la construcció. Les pedres de l’interior es presenten blanques i arrodonides, signe de l’efecte de les altes temperatures a què han estat sotmeses.
Forn de la Vall de Miquel del Sim
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 290007.97, y: 4573706.99
Forn de planta circular, amb la part superior parcialment enderrocada, fet que permet observar-ne la secció interna. S’hi distingeixen clarament el mur perimetral, la cambra de combustió i el tupí, així com la base, la pila de recollida i la llisera de roca sobre la qual s’assenta l’estructura.
Tot i el seu deficient estat de conservació, encara se’n poden identificar elements de l’estructura exterior, la cambra de combustió i part del tupí. La presència de vegetació ha contribuït al deteriorament de l’edificació.
L’estructura exterior presenta una cúpula construïda per aproximació de filades. Les intervencions arqueològiques han consolidat el forn i han permès posar al descobert la base, la pila de recollida del producte obtingut de la destil·lació i la llisera de roca sobre la qual es va construir.
Forn de Valldeporcs de Catxap
Coordenades geogràfiques (UTM): x: 290160.94, y: 4571965.07
Aquest forn, parcialment enderrocat, es troba en mal estat de conservació, tot i que encara es poden identificar diversos elements estructurals que permeten reconèixer-ne la configuració original.
Se’n conserven restes de la paret a doble cara del mur perimetral, l’accés a l’interior del forn, la boca de sortida del producte destil·lat i la pila de recollida, la qual presenta una capacitat aproximada de 150 l, fet que indica una producció mitjana dins el context d’aquesta tipologia de forns.
A les superfícies s’hi poden observar pedres de tonalitat blanca i formes arrodonides, resultat de l’exposició continuada a temperatures elevades durant els processos de destil·lació. A l’extrem oposat de la boca de sortida s’hi localitza la boca d’entrada, des d’on s’encenia el foc que activava el funcionament del forn.