Amics de Riba-roja organitza per cinquè any consecutiu l’estada d’estudiants internacionals 

Els joves universitaris participen en els camps de treball al voltant dels forns d’oli de ginebre i s’endinsen en les tradicions la cultura i la història del poble.

Enguany Riba-roja d’Ebre ha tornat a acollir un grup de 12 d’estudiants internacionals, i ja van cinc anys! Gràcies a la iniciativa d’Amics de Riba-roja i la institució Grampus Heritage and Training, el poble ha acollit un grup de joves interessats per l’arqueologia i les arts tradicionals. I és que quan la joventut i les ganes de conèixer es troben amb la riquesa cultural d’un poble, el resultat és màgic.

Grampus Heritage and Training, una organització sense ànim de lucre del nord-oest d’Anglaterra, des de 1997 treballa en projectes culturals, patrimonials, arqueològics i ambientals per tota Europa. Aquest any, gràcies al programa Turing, dos grups d’estudiants han aterrat a Riba-roja: un enfocat en l’arqueologia i l’altre en les arts tradicionals.

Excavació al Forn de Miquel del Sim: nous descobriments i conservació

El grup d’arqueologia, liderat pels arqueòlegs Òscar Escala i Marina d’Iltirta Arqueologia, i coordinat per Salvador Orta, ha treballat durament en la consolidació del forn d’oli de ginebre de Miquel del Sim. Els estudiants no només han après tècniques arqueològiques, sinó que han ajudat a conservar un tresor del patrimoni local.

La principal tasca d’excavació al forn de Miquel del Sim es va centrar en el canal i la pica de recollida d’oli. Es van eliminar dipòsits de material carbonitzat i oli solidificat, accedint profundament al canal i l’espai entre les cambres, on es van trobar grans roques que cobrien la part superior del canal.

També es va netejar la porta del forn, la qual cosa va permetre veure’n clarament el contorn. A l’última setmana, es va consolidar el forn amb una barreja de sorra, morter i sorra reciclada, aplicada entre les roques per evitar la saturació d’aigua i el creixement floral. Aquesta feina ha preparat el forn per a futurs treballs d’excavació i conservació.

Tradició i artesania popular

Mentrestant, els estudiants d’art s’han submergit en els oficis tradicionals catalans. Durant tres setmanes, han après a treballar la pauma de la mà de la jove llatadora de Rasquera Gisela Chortó que amb el seu entusiasme va saber transmetre als estudiants el valor de recuperar antics oficis tot mostrat com és possible fer d’aquests oficis gairebé perduts un modus vivendi. També va ser un exemple d’aquesta recuperació d’oficis el taller de cistells amb vímet impartit per la cistellera Anna Sínia.

Antonio Pérez va obrir als estudiants les portes del seu taller per ensenyar com modelar la fusta de ginebre al torn i fins i tot a construir canyissos. Abans van poder conèixer de prop l’estructura i procés de destil·lació de l’oli de ginebre a partir de la rèplica de forn que Antonio ha construït a casa seva.

La creació de capgrossos també va ser present al programa amb un taller impartit per la il·lustradora i professora d’art Roser Gay qui també els va ensenyar a confegir un diari de camp, utilitzant la tècnica de cianotípia, la maquetació i l’enquadernació.

I no va faltar tampoc la col·laboració d’una de les associacions més arrelades i veteranes del poble, l’Associació de puntaires, que va organitzar un taller del qual els estudiants van sortir amb una polsera feta de puntes al coixí per ells mateixos.

La flora i la fauna d’un territori també són elements cabdals del seu patrimoni. Per mostrar la seva diversitat que millor que visitar la reserva natural de Sebes i un tram del Camí de Sirga. Per la seva banda,  l’Anna Català va ensenyar els estudiants com fer un ungüent d’espernallac, una de les plantes medicinals més apreciades del nostre entorn, taller que es va complementar amb un d’estampació floral amb motius vegetals directament sobre tela.

Un altre element important d’un territori és la seva gastronomia, per això en Joan Piñol, com cada any va obrir el seu obrador per mostrar als estudiants com s’elaboren les pastes més típiques de Riba-roja.

Finalment, sota la direcció de l’arquitecta Cèlia Mallafrè, els estudiants van iniciar la reconstrucció d’un mas del segle XVIII propietat de Carles Consola i Toni Gay, que juntament amb el seu fill, Pere Gay també van participar activament en el taller. L’objectiu del taller d’arquitectura tradicional és que els participants coneguessin les tècniques històriques i tradicionals utilitzades per construir masos, pallisses, corrals, entre d’altres. Els materials utilitzats es van fer in situ pels mateixos estudiants. Es van utilitzar barreges fetes amb sorra, terra, palla, aigua, calç i gelatina de figa de moro. El mètode de barreja i aplicació d’aquests materials va ser completament manual, la qual cosa va permetre veure i experimentar les textures, temps d’assecatge i quina és la força i destresa necessària per aconseguir els objectius de reconstrucció del mas.

Una Immersió en la Cultura Local

En paral·lel a aquestes activitats tècniques i professionals, un dels objectius principals d’aquestes estades és la convivència amb la població local. Això implica compartir experiències amb la gent del poble, descobrir la nostra història, cultura, tradicions i gastronomia.

Per aquesta raó, les activitats que es realitzaven anaven molt més enllà de la pròpia tasca. Aquestes trobades es complementaven amb àpats compartits, com el berenar de benvinguda, la preparació i degustació de la clotxa, el pa amb tomàquet, beure amb porró i carretell, berenar amb les puntaires, menjar una paella a la pista de la Societat, o preparar pastes i pizzes al forn de Montserrat, gaudint després d’aquestes delícies en companyia dels estudiants col·laboradors i els propietaris.

Però no tot ha estat treballar. Amics de Riba-roja s’ha encarregat que els estudiants coneguessin a fons la nostra història i cultura. Han visitat castells,  les trinxeres de la batalla de l’Ebre, esglésies, entre elles, òbviament la de Riba-roja, amb una molt bona explicació de Maria del Mar Puig, no només de les pintures i altres elements artístics sinó de l’activitat de la comunitat espiritual de Riba-roja.

Han tastat plats típics com la paella, la clotxa i el pa amb tomata, i han gaudit de balls tradicionals com la sardana gràcies a l’entusiasme i les ganes d’ensenyar que cada any l’hi posen en Ramon Codony i la Dolors Agustí Raduà.

També han gaudit activament d’esdeveniments festius com l’arribada de la Flama del Canigó, l’encesa de la foguera de Sant Joan i el correfoc dels Figots Satànics. Tot plegat, una immersió total en la vida i les tradicions del poble.

Tota aquesta immersió en la cultura i les tradicions del poble ha estat molt més fàcil gràcies a la gran feina de traducció i interpretació feta per l’Andrew Shatock, que a més a més,  atesa la seva doble condició de britànic i riba-rojà ha esdevingut essencial perquè els estudiants poguessin captar i entendre molt millor la realitat de la nostra terra i tarannà de la nostra gent. Gràcies, Andrew per la teva simpatia, dedicació i entusiasme.

Tota aquesta immersió en la cultura i les tradicions del poble ha estat molt més fàcil gràcies a la gran feina de traducció i interpretació feta per l’Andrew Shatock

Una valoració molt positiva

Els joves universitaris de Grampus van fer una presentació de totes les activitats, vivències i aprenentatges acumulats durant la seva estada a Riba-roja, i els han concentrat en dos dossiers que adjuntem. Els joves van valorar molt positivament els dies passats al poble. En un qüestionari posterior d’avaluació del camp de treball, alguns l’han definit com la millor experiència de la seva vida.

Els joves van valorar molt positivament els dies passats al poble. En un qüestionari posterior d’avaluació del camp de treball, alguns l’han definit com la millor experiència de la seva vida.

Tots han valorat els coneixements adquirits i han posat de manifest que aquesta experiència els ha ajudat a interpretar molt millor les vivències d’altres persones i societats, i que ha sigut molt interessant i útil per a ells conviure tant entre ells, com amb Amics de Riba-roja i amb la població local.

També he rebut el reconeixement de bona feina feta per part del director de Grampus, Martin Clark, i de la cap d’organització i planificació d’aquestes estades internacionals.

Beneficis per a Riba-roja

La presència d’aquests estudiants a Riba-roja no només ha enriquit la seva formació, sinó que també ha aportat molts beneficis al poble. Els habitants han tingut l’oportunitat de conèixer noves cultures i costums, i això sempre és enriquidor. A més, la seva presència pot ajudar a promocionar Riba-roja arreu del món.

Els estudiants actuen com a ambaixadors del nostre poble, explicant les seves experiències als seus amics i familiars, cosa que pot portar més turistes en el futur. A més, el seu treball en arqueologia i artesania contribueix a conservar el nostre patrimoni cultural i històric.

Un futur ple de possibilitats

Les amistats i les connexions fetes durant aquesta estada poden durar tota la vida, creant vincles que poden donar lloc a futurs projectes col·laboratius en recerca, educació i desenvolupament comunitari. Això assegura un futur vibrant i sostenible per a Riba-roja.

En definitiva, l’estada d’aquests estudiants internacionals a Riba-roja d’Ebre ha estat una experiència enriquidora per a tothom. Han demostrat que l’intercanvi cultural i la col·laboració internacional poden aportar grans beneficis a les petites comunitats rurals.

Ja estem desitjant veure què ens portarà la seva següent visita!

Ja estem desitjant veure què ens portarà la seva següent visita!