Pintura. Miquel Munté Munté

Presentació de l’obra pictòrica de Miquel Munté Munté de Ca Mitei +.

Miquel Munté i Munté  (Riba-roja d’Ebre, 1918 – Badalona, 2004) 
  

A Miquel (de Ca Mitei) li agrada dibuixar des de petit. El seu professor, el mestre Cabané, l’influeix.

Sent una mica més gran, aprèn solfeig i a tocar el trombó de vares amb Josep Maria Alabart (de Ca Xineta).

Dels 13 als 17 anys toca en un conjunt anomenat “Orquestrina Juvenil”, format per trompeta, saxo baix, clarinet, mandolina i trombó de vares. Toquen per Nonasp, Faió…

En un dels concerts que fan a Faió, Miquel coneix a Antònia, amb qui es promet.

Arriba la Guerra Civil i ha de marxar de casa per fer de soldat. Gràcies a saber música, li canvien el fusell per una corneta, amb la qual haurà de donar ordres.

A la Postguerra es casa amb Antònia. Tenen tres filles, però només sobreviu la tercera: Mª Rosa. Fan que aprengui solfeig i també a tocar el violí amb el professor Saragossa, que venia a Riba-roja des de Tarragona. Miquel aprèn també a tocar una mica el violí.

L’operen d’una hèrnia i ha de fer repòs durant un temps. Aprofita per inscriure’s en un curs de dibuix i pintura per correspondència. Així comença la seva gran afecció per la pintura.

Amb la construcció del pantà de Flix, ve molta gent de fora a treballar per la companyia elèctrica Riegos. Una d’aquestes famílies, la família Rodríguez, ajuda a Miquel amb les feines del camp, i la seva filla cuida de Mª Rosa.

Quan s’acaben les obres a Flix, els Rodríguez marxen a viure a Sant Feliu de Guíxols, però segueixen mantenint el contacte perquè es tenen molt d’afecte; es relacionen com si fossin família.

Al mateix carrer on viuen els Rodríguez, quatre cases més amunt, hi té una casa el mestre Cabané, que passa allà les vacances. En una de les visites a Sant Feliu de Guíxols, Miquel es torna a trobar amb ell i comença, de nou, a rebre classes de pintura.

Passa el temps i Mª Rosa munta una empresa de confecció a Badalona. Com que espera una filla, Miquel i Antònia decideixen anar a viure amb ella per poder-la ajudar. Miquel serà avi de dues noies, a qui transmet el seu amor pel dibuix, la pintura i la música.

No va deixar mai ni de pintar ni de tocar (el violí i el piano).”

Escrit de la seva filla Maria Rosa